Lluitant per la vida (documental)
Genètica: la genètica actual estudia des de la genètica de poblacions, de plantes i agrigenòmica, i seqüenciació el genoma humà.
Diu Jaume Bertranpetit, Institut de Biologia Evolutiva: “Sens cap dubte, la genètica en aquest país és el que és gràcies al doctor Prevosti. L’Antoni Prevosti va ser una persona genial en que va ser capaç de tirar endavant la genètica d’una manera científica, seriosa, reconeguda internacionalment i amb els estàndards científics que en aquests moments tenim, sembla ser, molt clars tots.”
Immunologia: En l’actualitat, la immunologia abasta des dels problemes actuals de les malalties infecciones, com ara la tuberculosi, la sida, o la malària; fins als trasplantaments.
Diu Pere-Joan Cardona, Hospital Germans Tries i Pujol: “El laboratori municipal de Barcelona era un laboratori homologable a qualsevol europeu. Persones com en Pere Domingo ̶capaç de produir la vacuna, la BCG, i que després es va haver d’exiliar ; Francesc Duran i Reynals, que també es va quedar fora… Va ser una època d’or, en què pràcticament no hi havia diferència entre el que es feia a Europa i el què es feia aquí. No sabem què hagués pogut ser, si no hi hagués hagut la Guerra Civil; potser ara seríem un país punter com ho pot ser Anglaterra.”
Diabetis: Segons Fàtima Bosch, del Centre de Biotecnologia Animal i de Teràpia Gènica (CBATEG): “L’epidèmia actual de diabetis, segurament, creixerà.” Avui, la recerca es basa en la utilització de models animals modificats, per poder comprendre les malalties humanes.
El 1922, Rossend Carrasco i Formiguera obtenia la insulina extreta dels pàncrees dels bous. Va fer possible conviure amb la diabetis.
Medicina de guerra: En l’actualitat, la guerra s’ha transformat, cosa que ha obligat a trobar solucions per actor a distància; aplicacions mèdiques que s’apliquen també a la vida civil.
Recordem les tres aportacions de metges catalans que, de seguida, van ser emprades a la Segona Guerra Mundial: les transfusions de sang de Duran i Jordà; el tractament traumatològic de Josep Trueta i els hospitals de campanya de Moisès Broggi.
Ecologia microbiana: Diu Ricard Guerrero, Institut d’Estudis Catalans: “no serà que l’ecologia actual de boscos, animals i de plantes doncs és una part petita de la gran ecologia microbiana que ha existit a tota la Terra?”
L’ecologia microbiana a Catalunya no hagués pogut ser sense les aportacions de Lynn Margulis; entre elles, la troballa de l’espiroqueta catalana al Delta de l’Ebre. I també recordem els treballs de Joan Oró i la síntesi de l’adenina, a la NASA.>
Ecologia: Diu Jaume Terradas, CREAF: “Els coneixements ecològics haurien de servir d’orientació a la manera de fer de la societat. La societat de ha d’entendre que no és l’home i la natura, sinó que és l’home dins la natura.” A principis de segle XX ja hi ha científics catalans que estudien els fenòmens del mar; però, fins a l’arribada d’alguns investigadors clau, Catalunya no assolirà la vuitena posició mundial. El nus va ser en Ramon Margalef qui va rebre suport de Carl Faust a l’inici de la seva carrera. Va ser un investigador excel•lent, sintètic, reconegut arreu del món.
Càncer: Diu Joan Massagué, Memorial Sloan Kettering Cancer Center: “El càncer és un procés normal; cada dia a l’hora d’esmorzar ja n’hem fet unes quantes de cèl•lules aspirants a ser canceroses, i a l’hora de dinar el sistema immunitari i altres sistemes ja l’han eliminat. Però es clar, amb el temps hi ha accidents, s’acumula. És per això que diem que el càncer és un subproducte de ser viu. Mentre hi hagi vida hi haurà càncer.”
Francesc Duran i Reynals es va formar com a investigador a Nova York, rebutjades molts anys, ara tornen a estar d’actualitat. L’esclat de la guerra va frustrar la creació d’un Institut del Càncer a Barcelona.
Cor: Diu Lina Badimon, Institut Català de Ciències Cardiovasculars de Barcelona (CSIC): “El cor és una màquina tan perfecta que també respon als sentiments. Ens fa ser capaços de moure’ns i ens dóna l’opció de fer totes les coses que el ser humà fa. Quan el cor falla, quasi tot falla. És la bomba que fa que siguem vius o no. Hi ha hagut avenços que expliquen el seu funcionament, però encara estem aprenent què es pot fer quan una part fa fallida.”
August Pi i Sunyer, fundador de l’SCB, generalitzà l’ús de l’electrocardiograma. Crea a Barcelona l’Institut de Fisiologia, que despuntà internacionalment. Va recalcar als deixebles que la medicina, per esdevenir científica, ha d’analitzar tots els processos patològics que determinen cada malaltia.
Neurologia: Diu Carme Junqué, de la Facultat de Medicina, UN: “El cervell és l’òrgan més complex dins el nostre organisme. És, probablement, l’òrgan més dinàmic que tenim, amb interacció constant amb l’entorn i canvis constants de les seves connexions. És d’una complexitat enorme. Per això mateix encara, dins dels pressupostos europeus, es finança recerca per conèixer-lo en el seu funcionament normal, no només les seves patologies.”
Barcelona va ser l’indret on Santiago Ramón y Cajal va trobar proves de la seva teoria de la neurona.
