La piràmide de la ciència

per Laia Ribas

T’has imaginat mai el futur com a científic? Has decidit encaminar el teu futur professional cap a la investigació? Tens curiositat per a la recerca? Si la teva resposta és afirmativa, o simplement si tens curiositat per saber com en Ian Wilmut va formar-se professionalment i va muntar el seu xiringuito per clonar l’ovella Dolly, continua la lectura. Una carrera científica no és cosa de dos dies; un bon resultat científic, no és pa sucat amb oli. La formació d’un gran investigador científic requereix aptituds com l’enginy, dedicació i, sobretot, molta paciència (ja sabeu, la mare de la ciència!).

Podríem fer una metàfora del camí a seguir en el món científic, i dir que assolir com a professió aquesta carrera és comparable a l’estructura d’una piràmide. El primer pas a seguir quan decideixes encaminar el teu futur cap al món de la recerca, és realitzar una carrera universitària superior que et permeti llicenciar-te, adquirint uns coneixements basics i generals en la matèria. Hi ha diferents opcions per on podries escalar cap a la cresta de la piràmide científica: biologia, bioquímica, veterinària, medicina, ciències ambientals, psicologia clínica, etc. Desprès d’aquests anys estudiant (uns 4-5 de mitjana), el segon graó de la piràmide seria escollir un màster (genètica, biologia molecular, neurociències, aqüicultura, immunologia,…) que et permetrà aprofundir en el teu camp d’interès i començar a posar en pràctica la teva professionalitat. Amb el màster, hi dedicaràs entre 1-2 anys, i, quan finalitzis seràs considerat un investigador novell… molt novell.

Durant aquest període, un bon investigador sentirà vibracions positives en el moment de conèixer els seus resultats, inquietud per saber més del que coneix i haurà gaudit de llargues hores al laboratori. Si tot això t’ha succeït, podríem considerar que la recerca t’ha conquistat, i que el teu futur professional es veurà abocat, per sempre més, a la plena dedicació a la ciència i a la recerca. Així doncs, ben segur i content de tu mateix, començaràs el doctorat, en el que invertiràs aproximadament 4 o 5 anys més de la teva vida. Una de les parts més conflictives alhora de prendre la decisió de continuar amb endavant és la part econòmica, ja que per ser mereixedor d’una beca predoctoral necessites un excel·lent currículum acadèmic. Per aquest motiu, és molt important estudiar amb “esme” des del principi! Fer el doctorat es podria definir com a una experiència professional i personal única, exclusiva i profundament enriquidora. Desenvoluparàs aptituds personals, aprendràs a abordar els diferents temes científics des de punts de vista molt diversos i sentiràs que la teva professionalitat anirà desenvolupant-se de manera progressiva i continuada. Fer el doctorat porta dies una mica grisos, però es compensen amb moments gloriosos que t’empenyen i et motiven a arribar fins el final del túnel acadèmic (o el que és el mateix, a escalar un graó més de la piràmide!). Et permetrà viatjar, fent estades a altres laboratoris on adquiriràs nous coneixements i noves experiències com assistir a congressos, on podràs relacionar-te amb d´altres científics, amb qui podràs intercanviar resultats i avenços en matèria de recerca. Una de les parts positives és que et permet conèixer gent d’arreu amb les mateixes inquietuds que les teves i compartir experiències.

Un cop acabada la tèsi doctoral i la defensis davant d’un tribunal, el següent graó consisteix en fer un postdoc en un centre extern, és a dir, en un centre diferent d´on has cursat el doctorat o bé decidir centrar la teva investigació l´empresa privada. Si la teva preferència és la recerca pública (un 90% de la investigació en aquest país), hauràs de sol·licitar un beca postdoc. Un postdoc es caracteritza per ser un període de recerca de entre 2 i 3 anys a un laboratori que no sigui allà on has fet la tesi doctoral. Un postdoc a l’estranger sempre seran més ben considerats, perquè et permet viure, conviure i aprendre d’una altre cultura i d’una altre forma de treballar que et permetrà obtenir un background molt més intens.

Amb elevada freqüència es dona que l’investigador decideix continuar la seva recerca un cop finalitzat aquest període de postdoc. Aquest fenomen, que normalment es dona degut a la falta de medis i de reconeixement al doctor, és el que es coneix com a fuga de cervells. El teu bagatge professional arreu del món, serà un segell molt ben valorat al teu currículum. Un cop decideixis tornar, si es que ho fas (molts opten per quedar-se a viure en el nou país d’acolliment), hauràs de buscar de nou una altra beca postdoc que seria com a una beca recol·lectora de cervells, com per exemple molt ben apreciades Ramon i Cajal o ICREA junior. Amb aquestes beques, ja series considerat, vora els 35-40 anys, com a un investigador sènior. En aquest punt, podríem considerar que arribaries a la fí de la piràmide de formació investigadora, però en realitat, començaries a escalar-ne una altre de nova, i de ben grossa….En aquesta nova piràmide, hauràs de lluitar i treballar per començar a desenvolupar els teus propis projectes, formar el teu propi laboratori, i el més important, obtenir subvencions per finançar el teu propi grup. A partir d’aquí, dependrà de la institució receptora on desenvolupis la recerca el fet que et proposin la signatura d un contracte indefinit.

La vida quotidiana d’un investigador és de treball constant, però gens monòtona. Es necessita una disciplina de treball i una bona programació a llarg termini. Un dels fets més interessants i excitants és que, malgrat dediquis la major part del teu temps a investigar una cosa ben concreta, la teva vida laboral serà diversa, intensa, i el que és més important: faràs allò que t’agrada! Durant l’escalada a la primera piràmide, la dedicació a la recerca es basa fonamentalment en un treball experimental i dedicat bàsicament al laboratori. Progressivament, aquesta tasca anirà sent substituïda per una treball més intel·lectual i de disseny dels experiments, cada cop més pronunciat fins a assolir total autonomia en la segona piràmide. Investigar va renyit amb caducar, és a dir, sempre has d’estar a l’aguait de tot el que s’investiga, sempre immers en la més rabiosa actualitat científica, principalment en el teu camp, per ser pioner en allò que dediques la teva recerca. Publicar articles a revistes científiques amb el major grau d’impacte possible, innovar i col·laborar amb altres grups ha d’estar sempre present en la ment i en la labor d’un investigador.

Finalment, si t’has sentit identificat al llegir aquest text i no tens vertigen dalt d’un cim, si has experimentat curiositat i has decidit dedicar-te a la investigació, seràs molt ben vingut a la comunitat científica. Pensa que hi ha tantes coses encara per descobrir!!!