La pesca i els recursos marins

2021, any de l’alimentació saludable i sostenible
Debats Barcelona a tres bandes

La pesca i els recursos marins
Dimecres 13 d’octubre a les 18h. INSCRIPCIONS

El mar ha estat un recurs històric en l’alimentació dels éssers vius. Aprofitant que aquest any Barcelona és la capital mundial de l’alimentació sostenible i que estem prop del dia dels oceans, volem parlar de la pesca i els recursos marins. D’on venen els aliments del mar que mengem a Barcelona? Com estan els recursos pesquers a Barcelona? I, sobre tot, com venen? Sabem que en les àrees més poblades, les escombraries poden comportar fins al 38% de la captura de les xarxes. Com es pot mitigar?

Presentació Cristina Junyent

Acadèmia: El paper dels organismes filtradors per a restaurar els ecosistema marins. Eve Galimany, investigadora de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC)
Quin és el paper dels bivalves filtradors en l’ecosistema bentònic? Com aquests organismes mitiguen l’eutrofització, l’acumulació de nutrients en l’aigua? Com es pot millorar la qualitat dels ecosistemes tot afavorint l’economia blava?

RESUM: El fitoplàncton juga un paper important en la cadena tròfica a l’oceà, del qual els pescadors en són un actor més que aprofita els recursos. Des de temps antics, del 6.000 aC, ja se sap que s’explotaven recursos marins amb aqüicultura, a Austràlia. Les muscleres més antigues de les que es té referència a Barcelona són de finals del segle XIX, fins a la dècada dels seixanta que, tot i les depuradores, la qualitat de l’aigua va obligar a traslladar-les; algunes van acabar al Delta de l’Ebre.

Presentació d’Eve Galimany

Gestió: Les pesqueres del nostre litoral, Eva Visauta, tècnica superior del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, Generalitat de Catalunya
La pesca era fins fa poc un procés de captura. Fa un cert temps que es cultiven bivalves i més recentment, peixos. Quines espècies es cultiven al mar a Catalunya? Quines són les zones aptes? Quins són els projectes d’aqüicultura marina a Catalunya?

RESUM: A Catalunya, l’activitat pesquera és molt antiga y molt diversa, tot i que el nombre de barques, baixa. L’estratègia marítima de Catalunya és un instrument de cogestió pesquera professional. Entre els recursos que es valoren hi ha espècies autòctones i al·lòctones, foranes. Una de les més comunes és el cranc blau que, tot i ser una espècie que te el comportament d’una espècie invasora, en tenir qualitat per a la cuina, és un dels recursos als que se’n treu profit.

Presentació Eva Visauta

Ciutadania: «El peix al plat», Anna Bozzano, bióloga marina i directora
Quina flota pesquera té la ciutat de Barcelona? Com s’organitzen els pescadors a la llotja i la confraria pescadors? Per què és tan difícil considerar la pesca professional com a patrimoni local? Com el canvi climàtic podria canviar la manera de menjar peix?

RESUM: En estar en contacte estret amb la confraria de pescadors, el projecte “El peix al plat” estimula el consum responsable de peix. La proposta és diversificar les espècies i rebutjar peixos que no tinguin la talla. Organitzen també visites de turisme pesquer a Barcelona a la confraria de pescadors, al moll del rellotge.

DEBAT. Durant el debat parlem de les espècies que es desplacen cap al nord, per l’escalfament global; de les espècies lessepsianes -les que han entrat pel canal de Suez- i d’altres captures, bàsicament, del plàstic. El mar comença a casa.

CONVOCATÒRIA
Dimecres 13/10/2021 a les 18h
presencial i gratuït amb inscripció prèvia AQUÍ

Vil·la Urània
c/Saragossa, 29
08006 Barcelona

Més informació
Odón de Buen, Omnis Cellula, núm 21 (2009)
Carles Bas: Francisco García del Cid Arias, Treballs de la Societat Catalana de Biologia (2014)
Galimany , Eve; Marco-Herrero, Elena (2019): La basura invade las redes de pesca en las áreas cercanas a las ciudades.

Tots els debats del cicle Barcelona a 3 bandes en el context del canvi global

Print Friendly, PDF & Email