Relació de participants en la trobada Declaració de Barcelona 2008: reptes i vies vers la sostenibilitat de la Terra, que es va celebrar a Barcelona els dies 2 i 3 d’octubre de 2008.
Meinrat Andreae és director del Departament de Biogeoquímica de l’Institut Max Planck a Mainz, Alemanya i ha estat guardonat diverses vegades per la seva recerca i els resultats aconseguits. Els seus estudis se centren en la interacció entre la biosfera i l’atmosfera, posant l’accent en els aerosols atmosfèrics i els gasos traça. Andreae és membre del comitè científic del programa internacional Large Scale Biosphere Atmosphere Experiment in Amazonia(LBA) i corresponsable del comitè científic del programa Integrated Land Ecosystem – Atmosphere Processes Study(iLEAPS). És autor de prop de 400 articles científics i editor de diversos llibres i va ser l’autor principal del tercer informe de l’IPCC.
Lídia Brito és Enginyera Forestal per la Universitat Eduardo Mondlane (Moçambic) i doctora en ciències forestals per la Universitat Estatal de Colorado (EUA). Com a primera ministra d’Educació Superior, Ciència i Tecnologia de Moçabic (2000-2005) i vicerectora de la Universitat Eduardo Mondlane (1998-2000) ha acumulat una àmplia experiència en camps com ara l’educació superior, la ciència i tecnologia, tecnologies de la informació i polítiques d’innovació. Actualment, és professora de ciències forestals a la Universitat Eduardo Mondlane i és membre de diversos consells, com ara la Universitat de les Nacions Unides (UNU), de l’IHE-UNESCO, del Fòrum Africà dels Boscos i del consell consultor del GeSCI.
Josep Canadell és director executiu del Global Carbon Project de la Organització de Recerca Científica i Industrial de la Commonwealth (CSIRO) a Austràlia. La seva feina inclou investigació internacional en dos àmbits principals: l’estudi de regions vulnerables als canvis del clima i dels usos del sòl i el desenvolupament d’estratègies per estabilitzar el CO2 atmosfèric. També actua com a enllaç amb gestors i governs de la Commonwealth sobre la recerca i les polítiques relacionades amb el canvi climàtic. Va ser membre de l’Intergovernmental Panel on Climate Change (IPCC) que va rebre el Premi Nobel de la Pau l’any passat.
Kristie Ebi investiga els impactes del canvi climàtic, principalment en el cas d’esdeveniments extrems, estrès tèrmic, malalties alimentàries i malalties transmeses per vectors. Ha treballat per a la OMS, el PNUD, l’USAID i altres organismes en el desenvolupament de mesures per adaptar-se al canvi climàtic en països amb rendes baixes. Va ser l’autora principal del capítol dedicat a la Salut Humana del quart informe de l’IPCC, ha publicat tres llibres sobre la relació entre la salut i el canvi climàtic i és autora de més de 75 articles. Ebi té un màster en toxicologia, és doctorada en Epidemiologia i va investigar durant dos anys a la London School of Hygiene and Tropical Medicine. Per veure l’entrevista que li va fer el programa El Medi Ambient, de TVC, feu clic aquí.
Harold Mooney és professor emèrit de la Universitat d’Stanford (Califòrnia, EUA), on ha treballat des de 1968. Es va doctorar a la Universitat Duke el 1960 i el mateix any va entrar a treballar a la Universitat de Califòrnia a Los Angeles. La seva especialitat són les plantes i el funcionament dels ecosistemes des dels tròpics fins a l’Àrtic. Ha estat ponent del Comitè de Gestió d’Ecosistemes per a la Indústria Pesquera Sostenible del Consell Nacional de Recerca dels EUA i coordinador de l’Informe Global sobre Biodiversitat de l’ONU (1995). Mooney ha estat també president de la Societat Ecològica dels EUA i és membre de les acadèmies Nacional de Ciències i d’Arts i Ciències de l’esmentat país. Alhora, és membre forà de l’Acadèmia de Ciències russa i membre honorari de la Societat Ecològica Britànica. Al llarg de la seva trajectòria ha rebut diversos premis, com ara l’ECI d’Ecologia Terrestre (1990), el Max Planck de Biociències (1992) i el de la Societat Ecològica dels EUA (2007). El mateix 2007 també va rebre el premi Ramon Margalef d’Ecologia que atorga la Generalitat.
Ian Noble és ecòleg i assessor sobre el canvi climàtic al Banc Mundial (BM) des del 2002, on s’encarrega especialment de l’adaptació de les activitats de l’ens a aquest fenomen mundial. Prèviament, va ser professor de recerca en canvi global a la Universitat Nacional Australiana. Ha tingut diversos papers en el procés de creació i consolidació de l’IPCC i del Programa Internacional Geosfera-Biosfera (IGBP). A Austràlia va participar en debats públics sobre les respostes al canvi climàtic i va ser membre d’una comissió de recerca sobre el futur dels boscos australians i les indústries forestals. El 1999 va ser elegit membre de l’Acadèmia Australiana de Ciències Tecnològiques i Enginyeria.
Carlos Nobre, Professor d’investigació de l’Institut Nacional de Recerca Espacial del Brasil, al recent creat Centre de Ciències de la Terra. És el coordinador científic del Programa de Recerca en Canvi Climàtic Global de la Fundació per la Ciència de l’Estat de Sao Paulo. També és secretari executiu de la Xarxa de Recerca en Canvi Climàtic del Ministeri de Ciència i Tecnologia brasiler. Va ser director del Centre de Previsió Meteorològica i Estudis Climàtics de 1991 al 2003 i investigador de l’Experiment Biosfera-Atmosfera a Gran Escala a l’Amazònia del 1996 al 2002. Actualment, Nobre forma part del comitè científic del Programa Internacional Geosfera-Biosfera (2006-2011). Ha participat en els informes de l’IPCC de 1990, 2001 i 2007 i també en l’Informe Especial sobre Usos del Sòl, Canvis de Cobertes del Sòl i Silvicultura (2000). Es membre de l’Acadèmia Brasilera de Ciències i de l’Acadèmia de Ciències dels Països en Desenvolupament (TWAS). Els interessos científics de Nobre abasten des de les interaccions biosfera-atmosfera fins als models de canvi climàtic i els estudis interdisciplinars sobre l’Amazònia.
Josep Peñuelas es professor d’investigació del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i director de la Unitat d’Ecofisiologia i Canvi Global integrada pel CSIC, el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals(CREAF) i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Treballa en l’àmbit de l’ecofisiologia vegetal i les interaccions atmosfera-biosfera. Peñuelas és un científic altament citat en publicacions en diversos àmbits científics, com ara la biologia vegetal, l’ecologia i el medi ambient. Ha estat professor visitant en nombroses universitats arreu del món i és membre del consell editorial de diverses revistes científiques. Per les seves investigacions, Peñuelas ha rebut diversos premis, tant nacionals com internacionals. També és expresident de la Institució Catalana d’Història Natural, secció de l’Institut d’Estudis Catalans, i va formar part, fins al 2007, del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible(CADS) de la Generalitat de Catalunya.
Bob Scholes és ecòleg de sistemes i membre del Consell de Recerca Científica i Industrial (CSIR) de Sud-àfrica, amb base a Pretòria. Es va doctorar a la Universitat de Witwatersrand del mateix país i ha estat director del programa sud-africà sobre el bioma de la sabana. Ha estudiat l’efecte de les activitats humanes sobre els ecosistemes, principalment sobre la sabana africana, cosa que l’ha portat a investigar en diversos punts del continent. Ha contribuït com a assessor en les polítiques ambientals del seu país i ha estat membre de diversos comitès internacionals de recerca, com ara el Programa Internacional Geosfera-Biosfera i el Sistema d’Observació del Clima Global. També ha estat autor de diversos informes de l’IPCC i va formar part del grup de treball de l’Avaluació dels Ecosistemes del Mil·lenni (ONU). Actualment, és membre del Centre Internacional de Recerca Agroforestal, de l’Acadèmia Sud-africana i de la Royal Society de Sud-àfrica.
