2008 Reptes i vies vers la sostenibilitat de la Terra
Què cal fer?
Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona
El Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), en els actes de celebració del seu 20è aniversari, va reunir els dies 2 i 3 d’octubre un grup d’experts internacionals amb l’objectiu de reflexionar sobre el futur ambiental del planeta. El treball d’ambdós dies es resumeix en un document anomenat Declaració de Barcelona 2008: reptes i vies vers la sostenibilitat de la Terra, que trobareu a continuació. Dirigit a governs i gestors d’arreu del món, el document reclama l’adopció immediata de mesures per mitigar el canvi global i aposta per una revolució cientifico-tecnològica per avançar cap a un desenvolupament coherent amb la sostenibilitat.
Les properes tres dècades determinaran si la població del món assoleix l’equilibri entre la capacitat de la biosfera per suportar-la o si els canvis catastròfics ambientals provocats pel canvi climàtic, la pèrdua de biodiversitat, la contaminació de l’aire i l’aigua i la sobreexplotació dels recursos naturals ens conduiran cap al final de la millora del benestar que ha caracteritzat l’era moderna.
Els indicadors actuals són alarmants. Les tendències decreixents en la condició mediambiental o bé continuen inalterades des de fa dècades o bé s’estan accelerant més enllà de les nostres pitjors projeccions. Hi ha evidències cada cop més sòlides que els canvis irreversibles són imminents o que ja han ocorregut.
La deterioració del medi ambient global continua malgrat els esforços internacionals, incloent-hi l’adopció dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni i els tractats per fer front al canvi climàtic, la pèrdua de biodiversitat i la degradació del sòl. Clarament, l’acció global per invertir les tendències negatives és insuficient, però no és tard per crear col·lectivament un futur viable. L’escala, la urgència i la severitat dels problemes impliquen que no hi ha mesura massa petita com per no tenir-la en compte, ni massa gran per ser considerada, ni és massa aviat per començar a implementar-la.
Nou científics capdavanters d’arreu del món, reunits a Barcelona sota els auspicis del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), fan una crida per a una nova Revolució Científica i Tecnològica que obri vies de desenvolupament coherents amb la sostenibilitat global. Per això, insten a emprendre les accions següents:
- Una transició immediata cap a sistemes d’energia que no emetin carboni.
- Valorar els canvis de capital natural en les mesures de rendiment econòmic.
- Implementar immediatament mesures per encarar el canvi ambiental global.
- Atorgar poder als països en desenvolupament perquè juguin un paper més important en les solucions globals.
La transició a sistemes d’energia que no emetin carboni ha de ser immediata. La concentració de diòxid de carboni a l’atmosfera, el gas d’efecte hivernacle d’origen humà més important, ja ha excedit els nivells que es poden considerar segurs per al clima de la Terra. Això fa necessari buscar immediatament vies perquè l’economia global abandoni la dependència de les energies emissores de carboni. Els països desenvolupats líders són els que es troben en una posició òptima des del punt de vista tecnològic, polític i econòmic per iniciar aquesta transició immediatament mentre en treuen un ple avantatge econòmic d’una primera acció. La transferència tecnològica simultània als països en desenvolupament assegurarà una reducció global de les emissions, principalment perquè aquests països són els responsables de la meitat de les emissions per l’ús de combustibles fòssils.
El capital natural s’ha de tenir en compte en les mesures de rendiment econòmic. La riquesa de les nacions inclou els seus capitals materials, humans i naturals. A la pràctica, només el capital material s’usa com indicador del nivell econòmic nacional. Com a resultat, malgrat l’augment del producte interior brut, hi ha països que esdevenen cada cop més pobres. Tenir en compte els canvis en el capital natural (la capacitat dels ecosistemes per proporcionar beneficis a la societat en el futur) en les mesures de rendiment econòmic ajudarà els països a triar vies de desenvolupament més sostenibles i equitatives. Això inclourà deslligar la desforestació del desenvolupament en regions tropicals. Malgastar capital natural i destruir opcions per al futur és una conducta irracional. Ocorre perquè la informació en què basem les nostres decisions és incompleta. La inclusió del cost total per a la societat, ara i en el futur, en el preu dels productes i serveis podria posar el poder de les forces del mercat al servei de les solucions sostenibles.
Una resposta eficaç per adaptar-se al canvi ambiental global ha de començar ara. Ja estem experimentant els efectes del canvi climàtic i altres canvis ambientals, i aquests impactes augmentaran ràpidament en el futur. El desenvolupament planificat a tots els nivells –global, nacional, regional i local– necessitarà canviar fonamentalment per ser menys vulnerable a climes nous i més variables i per afrontar canvis en els serveis dels ecosistemes subjacents en el sistemes de suport de la vida. Institucions, organitzacions i governs necessiten adoptar un conjunt de polítiques i estructures de govern més integratives i interrelacionades per augmentar la seva resiliència enfront els impactes del canvi global. El coneixement està disponible per començar aquestes accions però calen professionals més preparats per implementar accions adaptatives efectives i compartir les lliçons apreses. Hi ha un coneixement desconegut i sense utilitzar sobre adaptació a riscs específics en països en desenvolupament que necessita ser mobilitzat. Es necessita la recerca per assegurar que els programes d’adaptació i les activitats són efectius i eficaços localment.
Els països en desenvolupament han de poder jugar un paper més important en les solucions globals. La inversió immediata en infraestructures de recerca i capacitat humana és necessària per millorar els programes de recerca en àrees crucials per al desenvolupament. Això crearà la necessària capacitat nacional/regional per afrontar els canvis globals presents, reforçant tant la seva capacitat de mitigació però també d’adaptació als canvis, i proporcionarà solucions alternatives al desenvolupament viables i apropiades localment i globalment. La millora de les infraestructures de recerca als països en desenvolupament també millorarà la comprensió de la població sobre el seu ambient i la seva responsabilitat envers sostenibilitat, i possibilitarà escollir èticament les vies que cal seguir per al desenvolupament.
Signat: Harold Mooney (Stanford University, USA), Meinrat Andreae (Max Plank Institute, Germany), Carlos Nobre (INPE, Brazil), Robert Scholes (CSIR, South Africa), Lídia Brito (Mozambique), Kristie Ebi (USA), Ian Noble (World Bank, USA), Josep Peñuelas (CREAF, Catalunya), Josep Canadell (CSIRO, Australia).
Si voleu consultar els currículums breus dels ponents, feu clic aquí.
Si voleu consultar la nota de premsa, feu clic aquí.
L’esdeveniment va comptar amb la col·laboració del Comissionat per a Universitats i Recerca (Departament d’Innovació, Universitats i Empresa; Generalitat de Catalunya), el Departament de Medi Ambient i Habitatge (Generalitat de Catalunya), l’Ajuntament de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de Barcelona i el Consell Superior d’Investigacions Científiques.
