Aigua i salut a Barcelona en el context del canvi global

Dimecres 24 de març de 2021
Debat virtual. Inscripcions AQUÍ

Quins són els impactes del canvi global a Barcelona? Què diuen al respecte l’administració, la ciència i la societat? Et convidem a aquesta taula rodona trimestral per conèixer les estratègies que s’estan duent a terme a la ciutat de Barcelona en relació amb la gestió de l’aigua.
Presentació Cristina Junyent: AQUÍ 

Acadèmia: Joan Jofre, president de la RACAB, catedràtic emèrit de microbiologia a la UB
De l’aigua residual a l’aigua de boca: sanejament i reutilització
Com es detecten els microbis capaços em els ecosistemes aquàtics? A Barcelona, les plantes de tractament d’aigües residuals, que aboquen al mar o al riu, són segures? En cas de sequera, com podríem obtenir més aigua per satisfer les necessitats de la ciutat?

RESUM: Els primers contaminants de les aigües residuals són l’orina i les femtes. Els dos-cents grams diaris per persona dels quals mai no ens podrem desempallegar són els que carreguen milers de milions de virus o bacteris, i quantitats importants de protozous i de fongs, una part dels quals són patògens. Aquests organismes, en cap cas es multipliquen fora del tracte digestiu, però la seva possible supervivència fora d’ell és la causa de la seva perillositat. De fet, són un dels problemes de salut pública més importants del món, perquè poden re-infectar els humans a través de l’aigua de boca, de les aigües de bany, de rec —quan contaminen els aliments, per exemple— o quan arriben a zones on creix el marisc.
Per tal de minimitzar l’arribada de patògens a les aigües amb què els humans estem en contacte, cal sanejar-les. De fet, l’objectiu 6.2 de l’Agenda 2030 de Nacions Unides, té el compromís de trobar un sanejament adequat i equitatiu per a tothom. A Barcelona, com a regió d’ ingressos elevats, vivim en un entorn amb un nivell alt de sanejament i molt baix impacte de malalties infeccioses que es transmeten per l’aigua. Segons dades de l’OMS, un 86,6% de la població hi està connectada, i un 78,9% té accés a aigües tractades.
El clavegueram de Barcelona és de tipus mixt, vol dir que rep alhora les aigües pluvials i les de rebuig. Totes són tractades a plantes depuradores, generalment amb un tractament biològic amb fangs activats, pels quals s’elimina entre el 90% i el 99% dels indicadors i patògens. En alguns casos, aquestes aigües es regeneren per a ser reutilitzades. De manera indirecta, s’ha fet i es fa quan es llança a un riu aigua que serà aprofitada corrent avall. De manera que la depuració de les aigües seria una solució en casos de sequera. Com ho és en l’estació espacial.

Presentació de Joan Jofre: AQUÍ

Gestió municipal: M. José Chesa, Cap de Servei Ambiental Relacions Externes a Barcelona Cicle de l’Aigua
La gestió de l’aigua
Com es preveu l’accés dels ciutadans de Barcelona a l’aigua en el context de sequera contemplada en els models de canvi global?

RESUM: Barcelona Cicle de l’Aigua, SA (BCASA) és una empresa pública municipal integrada en l’Àrea d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona. Gestiona el cicle de l’aigua a la ciutat i s’orienta a promoure l’estalvi. Inclou la gestió de les fonts de la ciutat, que milloren la qualitat de vida dels ciutadans; de les aigües freàtiques aprofitades per regar —de manera que es redueix l’ús d’aigua potable. Del drenatge, que evacua les aigües residuals i pluvials. I del litoral, un espai natural cada cop més freqüentat. A través de les instal·lacions del Cicle de l’Aigua es dóna suport a altres infraestructures, com ara l’aprofitament del clavegueram per instal·lar serveis de comunicacions.
Amb l’objectiu d’apropar el cicle de l’aigua a la ciutadania, BCASA treballa la comunicació, recull suggeriments i reclamacions; i la sensibilització especialment amb la declaració d’emergència climàtica. Les línies d’acció tenen a veure amb l’aprofitament tant per part de la institució com de la ciutadania de les aigües freàtica, regenerada, grises, de coberta, de capçalera o pluvials.
A més de l’Ajuntament, en la gestió pública de l’aigua hi ha altres actors, com són la Generalitat i l’Àrea Metropolitana de Barcelona, els quals es distribueixen les diverses competències relacionades amb l’aigua, com ara la planificació, el subministrament, l’aprofitament, els recursos hídrics alternatius, la vigilància, l’aprovació de tarifes, l’actuació en risc de sequera i la gestió del litoral. Entre les competències, s’inclouen l’anàlisi de vulnerabilitats, per assegurar la demanda, i per gestionar les inundacions i la sequera. Barcelona participa també en projectes internacionals per a innovar en l’aprofitament de l’aigua.

Presentació de M José Chesa: AQUÍ

Ciutadania: Jordi Huguet, Plataforma l’aigua és vida
L’aigua com a dret humà
Quin és el paper de la ciutadania en el context de canvi global?

RESUM: Aigua és vida és una plataforma formada per organitzacions de la societat civil, de diversa procedència; entre altres, hi ha associacions de veïns, sindicats, entitats ecologistes i de solidaritat. L’objectiu és que la política i la gestió de l’aigua a Catalunya sigui realitzada des del sector públic, i que la participació ciutadana en garanteixi la qualitat del servei i la democràtica. Es defensa la gestió pública, perquè l’aigua és un bé comú, de tots, perquè som usuaris, no clients; perquè la gestió pública pot ser més transparent, i de més qualitat, i perquè l’aigua és un requisit per la vida. L’accés a l’aigua potable i el sanejament ha estat declarat un dret humà per l’Assemblea General de Nacions Unides, el 28 de juliol de 2010.
En estar en un estat d’excepció per una de les crisis més fortes que ens esperen, l’emergència climàtica, els relators especials de Nacions Unides propugnen un canvi dràstic de model i d’inversió en els serveis públics de qualitat. Per la qual cosa s’estableixen polítiques i estratègies d’adaptació que, en el cas de la planificació hidrològica, cal que s’adaptin al pitjor escenari, a fi de garantir el principi de precaució. Calen mesures tècniques, com ara el tractament de les aigües; però també socials, per protegir els ciutadans davant de canvis que es puguin derivar de la implantació d’una gestió racional del sistema hídric.
Els tres acceleradors reconeguts per Aigua és vida són el climàtic, el sanitari —per l’actual pandèmia— i la manca de governança democràtica amb participació ciutadana. Per tant, cal evitar i revertir la finançarització de l’aigua; l’aigua no és una mercaderia, és vital. A més, l’ús domèstic de l’aigua està travessat per la mirada femenina, de manera que comporta una visió de gènere.

Presentació Jordi Huguet: AQUÍ

DEBAT: Les conclusions que assolim són:
1. No oblidar que l’aigua és un bé preuat. I transmetre el pensament.
2. Cal no contaminar en origen, o fer-ho el menys possible, ja que sabem que una part és inevitable. Però, per exemple, no llancem tovalloletes que acaben fent monstres.
3. Cal anar transmetent la cultura d’estalvi d’aigua i del compromís ciutadà.
4. Cal visitar els centres compresos en el cicle de l’aigua a Barcelona!

Per a tot plegat, hem adjuntat una sèrie de documentació complementària.

Més informació
Dia Mundial de l’aigua 2021 (AMB)
Dia Mundial de l’aigua (ONU)

Jornada de Santa Llúcia sobre l’aigua, 2013
Entrevista a Montse Vallmitjana, d’Aigua per al Sahel (19/03/2021): “No som gens conscients que l’aigua és un bé preuadíssim a molts indrets del món“.

Procès participatiu pel clavegueram. Obert fins al 15 de juny de 2021. Ajuntament de Barcelona

González Rolán, Tomás (1985) (ed). Los acueductos de Roma de Sexto Julio Frontino. Editorial CSIC.
L’arribada de l’aigua a la ciutat de Barcelona, cafè científic amb Ramon Arandes (25/11/2013)
La revolució de l’aigua a Barcelona (1867-1967). Museu d’Història de Barcelona
Com funciona Barcelona? El cicle de l’aigua. La Fàbrica del Sol
Les fonts de Barcelona (app)
Aigua km 0 a Barcelona (itineraris)
La casa de l’aigua de Trinitat Vella.
Patrimoni cultural

Calculadora hídrica, el nostre consum
Heller, Léo: Els drets humans a l’aigua potable i al sanejament
Barlow, Maude (2018): “Cal trencar la lògia d’aconseguir el màxim benefici en la gestió de l’aigua”. La Directa.
Informes de Nacions Unides: Agua y cambio climático

NOTA: Aquest debat Barcelona a 3 bandes, que s’hagués hagut de celebrar el 23 de març o el 4 de novembre de 2020, es va haver d’ajornar per raons sanitàries.

Participen
Organitzen
Print Friendly, PDF & Email