català | castellano | english
CERCADOR
Ciència en Societat, Barcelona, Spain
Tel. 93 203 1732 · info at cienciaensocietat org
projectes tornar



Història de la Ciència a Catalunya
Recull d'articles

12/12/2012
Barcelona


Dues vides, un objectiu, per Álvar Martínez-Vidal i Empar Pons Barrachina
Treballs de la SCB 66 (2015)
Amagada sota el nom de J. B. Flexner (Barcelona, 1904 -Filadèlfia, 2000), es troba una e;fica catalana amb una trajectòria professional i investigadora del tot excepcional. Igual que el seu cognom de soltera,el rastre de la doctora en farmàcia Josefa Barba Gosé es va perdre al Pertús, al Pirineu, tot just després de travessar la frontera clandestinament l’estiu de 1937, en plena Guerra Civil, i casar-se; tot seguit amb el neurofisiòleg nord-americà Louis B. Flexner (1902-1996). Josefa Barba, que havia estat una jove promesa de l’anomenada escola biològica catalana, iniciava així als Estats Units, sota un altre nom, una fecunda vida personal i científica.
 
Francisco García del Cid, per Carles Bas
Treballs de la SCB 65 (2014)
 
Publicació de la Flora de Catalunya de Cadevall, per Josep Maria Camarasa
Treballs de la SCB 65 (2014)
  Ara fa 90 anys
De Toronto a Barcelona: la insulina comença a salvar vides, per Josep Maria Camarasa
Omnis Cellula 27 (desembre 2011).
El 1926, el bioquímic nord-americà John Jacob Abel (1857–1938), del Departament de Farmacologia de la Universitat Johns Hopkins, de Baltimore, va aconseguir aïllar en forma pura la insulina i va desenvolupar un mètode per sintetitzar-la. Es cloïa així l’època heroica de la teràpia insulínica de la diabetis (1921-1925). Científics catalans com Rossend Carrasco i Formiguera i Pere González i Juan van seguir de prop les passes dels pioners.
  Qui era
Frederic Duran i Jordà, per Bru Papell
Preocupat per l’elevada mortalitat dels ferits al front per manca de sang, Duran i Jordà va ser l’ànima del Servei de Transfusió de Sang de Barcelona durant la Guerra Civil i un dels pioners a dissenyar un sistema que permetia emmagatzemar la sang i fer-la arribar a la primera línia de combat.
  Qui era
Josep Trueta i Raspall, per Carme Puche
Incansable cirurgià i perseverant investigador, Josep Trueta i Raspall va seguir al llarg de la seva vida el que ell mateix havia declarat: «No tinc prou de saber que un determinat tractament funciona. Em cal saber per què.» Dins i fora de les nostres fronteres va conrear mèrits que val la pena no oblidar.
Cent anys de la Societat Catalana de Biologia, per Oriol Casasses, Josep Maria Camarasa i Cristina Junyent
Treballs de la SCB. Vol. 63 (2012), p. 299-324
En ocasió del seu centenari es revisa la peripècia històrica de la Societat Catalana de Biologia (de 1912 a 1962, Societat de Biologia de Barcelona). S’expliquen les circumstàncies de la seva fundació, la personalitat dels seus fundadors, la seva organització interna i el perfil professional i científic dels seus socis i la seva projecció social tant a escala catalana com internacional.
Ara fa 100 anys
La Societat de Biologia empren el seu camí, per Josep Maria Camarasa
Omnis Cellula 28 (juliol 2012)
El 14 de desembre de 1912, una dotzena de biòlegs (metges, veterinaris, farmacèutics, naturalistes), «uns pocs homes interessats en el conreu de les ciències biològiques pures», s’havien reunit al Laboratori Municipal de Barcelona per escoltar i discutir quatre comunicacions. Era el primer acte d’una nova societat científica, la Societat de Biologia de Barcelona, que seria ben aviat la primera societat filial de l’Institut d’Estudis Catalans.
Ara fa 50 anys
Represa en la clandestinitat, per Josep Maria Camarasa
Omnis Cellula 29 (desembre 2012)
El 1962 es van complir cinquanta anys de la fundació de la Societat de Biologia (i vint-i-tres de la dispersió per les forces franquistes ocupants). Un petit grup de metges van decidir reprendre’n les activitats de manera clandestina. Uns anys més tard, quan va morir el dictador Franco, la Societat Catalana de Biologia havia esdevingut un cas únic de societat científica florent, tot i actuar al marge de la llei. Un dels principals artífexs d’aquest èxit va ser Pere Babot.
Qui era
August Pi i Sunyer, per Carme Puche
Omnis Cellula 14 (octubre 2007)
El 12 d’agost del 1879 naixia a Barcelona August Pi i Sunyer en el si d’una família d’il·lustres metges als quals faria honor al llarg de la seva vida. Immediatament demostraria un enorme interès per la recerca i versaria la seva vida a la fisiologia.
Qui era
Ramon Turró, per Carme Puche
Omnis Cellula 22 (octubre 2009)
Biòleg i filòsof, veterinari llicenciat, polemista en alguns moments, de tarannà bohemi i vital, modernista, amic i defensor de Jacint Verdaguer…, són només algunes de les descripcions que s’han fet de Ramon Turró i Darder. epassem breument el que els historiadors han extret de la tasca científica de qui va contribuir a crear l’escola biològica catalana.
Qui era
Pere Domingo i Sanjuán, per Carme Puche
Omnis Cellula 23 (desembre 2009)
Va ser descrit com «investigador sanitari, erudit i assagista». Però també com algú amb una «gran categoria científica i humana, i un cordial, entranyable afecte per la seva bondat que mai no dequeia.» Pere Domingo va aconseguir èxits científics, però també va deixar una empremta humana en aquells que el van conèixer.
Qui era
Josep Alsina i Bofill, per Carme Puche
Omnis Cellula 18 (octubre 2008)
Les persones que van conèixer Josep Alsina i Bofill defensen el seu nom com un d’aquests mestres que aconsegueix transmetre molt més que els coneixements d’una disciplina. L’amor que sentia per la seva professió, a la seva llengua i al seu país el van fer no només un metge entranyable i reconegut, sinó un exemple de perseverança i coherència.
Qui era
Leandre Cervera i Astor, per Josep Maria Camarasa
Omnis Cellula 29 (desembre 2012).
Veterinari abans que metge, i seguidor fervent de l'escola d'August Pi i Sunyer, va ser el representant més destacat d'aquesta escola en l'emergència de l'endocrinologia catalana. Va ocupar la presidència de la SCB en els temps més brillants d'aquesta, els immediatament anteriors a la Guerra Civil, i en va ser, igualment, sense defallir davant de l'adversitat, el president «esporulat» dels dos primers decennis del franquisme.



Líquens de Barcelona
Els líquens de Barcelona com a indicadors de la qualitat ambiental
Bioblitz Parc Oreneta
27 maig 2017
:: 27 maig
:: Parc Oreneta
Cafès Científics
2009-2017 Tertúlies divulgatives
:: Tercer dimecres de mes (confirmar)
:: Casa Orlandai, Jaume Piquet, 23 Sarrià, 08017 Barcelona
Ciència ciutadana a Barcelona
10 maig 18h - Museu Zoologia
:: 10 maig 18h
:: Museu Zoologia